Nosaltres

Irene Lapuente

Fundadora i directora de La Mandarina de Newton SL. Abans de crear la seva pròpia empresa, la Irene Lapuente va acumular gairebé deu anys d’experiència en divulgació de la ciència, educació, museus, desenvolupament dʼestratègies de comunicació i gestió de projectes.

Ha ocupat càrrecs professionals com a Cap de Comunicacions de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i del Departament de LSI de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). També havia estat membre del Departament d’Educació del CosmoCaixa de Barcelona. També va treballar com a professora d’ensenyament secundari. Ha dissenyat processos de co-creació en els àmbits de la cultura, l’art, la ciència i l’educació: De la contemplació a la participació i més enllà amb el Museu Tecnològic de Califòrnia i el Citilab (2009-2010), TalentLab amb el CSIC (2011 – present), Common Grounds a lʼEspai Laboratori dʼArts Santa Mónica (2011) i Science of the City (2011-2014). Va coordinar lʼexposició Dimensió Nano en col·laboració amb l’Institut Català de Nanotecnologia (2012) i l’aspecte d’aprenentatge organitzacional del projecte Kukuxumusu Relocated (2011-2012). També ha dissenyat i coordina un projecte pilot de co-creació de conceptes científics per a nens i nenes d’educació primària: Exploradors i Inventores (2011-present). Ha dissenyat i facilitat tallers per promoure el metadisseny en el sector cultural, com per exemple amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB (2010-present). El seu interès principal rau en la intersecció de les formes d’aprenentatge, la ciència i altres formes de coneixement com l’aprenentatge que es deriva del propi cos situat. Es va graduar en Física per la Universitat de Barcelona i té un Diploma de Postgrau en Comunicació de la Ciència (UPF) i un Diploma de Posgrau en Creació de Documentals Científics (UPF). Ha estat involucrada amb la dansa contemporània des de molt jove, amb titulació per la Royal Academy of Dance de Londres. Les interconnexions entre totes aquestes formes diferents d’entendre el món la van convèncer que era hora d’explorar més a fons la hibridació i començar a cooperar amb gent creativa, amb talent que compartissin la seva passió per la creativitat, la cultura i l’aprenentatge. Aquestes són les principals motivacions darrere del projecte La Mandarina de Newton.

Equip


Marta Delclòs

Compromesa amb l’entorn, va decidir estudiar Ciències Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona per conèixer, analitzar i resoldre les problemàtiques ambientals des d’un enfocament holístic, que incolgués les ciències naturals i socials. Per seguir aprenent i col·laborar a conservar el medi que ens envolta, va fer el Màster en Gestió i Restauració del Medi Natural a la Universitat de Barcelona. Però convençuda que l’educació és la manera de formar una societat activa, amb valors i pensament crític, sempre ha treballat en aquest àmbit i ha format part d’un agrupament escolta. Creu que la millor manera d’aprendre és experimentant i fomentant la curiositat, així que juntament amb la voluntat de transmetre un estil de vida més coherent i respectuós amb l’entorn, va decidir fer un Servei de Voluntariat Europeu a una granja pedagògica i ecològica a Holanda. Ara torna amb un nou incentiu: formar part de l’equip de La Mandarina de Newton per seguir promovent entre els infants l’interès cap al món que ens rodeja a través de la ciència.

Laia Lleó

Em defineixen l’interès pel món que em rodeja i les ganes de transformar la societat. La curiositat per la natura va començar a definir-me ja des de petita, i m’ha portat a graduar-me en Biologia a la Universitat de Barcelona. Per altra banda, des de que tinc memòria vaig formar part d’un esplai on després vaig ser monitora 4 anys, i això va despertar el meu esperit crític i les ganes de canviar-ho tot. Des de llavors, he format part dels moviments socials del meu barri i he seguit treballant amb infants i joves en educació en el lleure, convençuda que l’educació en valors basada en el suport mutu és el motor per canviar el món. A la Mandarina de Newton he trobat una altra manera de treballar amb els infants, utilitzant la ciència com a eina per entendre el món i per entendre que, com l’energia, allò que no ens agrada també es pot transformar.

Nuria Robles

Sempre he sigut una persona molt curiosa, observadora i amb molta paciència. Des de ben petita sento admiració per l’entorn que ens envolta i la forma en la que transmetem aquest coneixement. Enamorada del cinema, l’animació i les tecnologies, vaig decidir estudiar Multimèdia a la Universitat Politècnica de Catalunya per desenvolupar tota la meva creativitat sense perdre l’essència tecnològica de la nostra generació. La meva passió per l’animació tradicional em va portar a treballar en diferents estudis d’animació i crear projectes personals on sempre pogués fusionar les meves dues grans passions: l’animació i la tecnologia. Més endavant vaig realitzar cursos d’animació stop-motion amb nens, descobrint que la invenció i creativitat d’aquests és il·limitada. Tots aquests projectes m’han portat a La Mandarina de Newton, un lloc en el qual puc aportar els meus coneixements de cinema i tecnologia sempre relacionant-los amb la ciència i l’art.

Maurici Victory

Apassionat des de ben petit pel funcionament del món, vaig créixer amb la curiositat d’entendre quin eren els petits mecanismes d’aquest. Més endavant, em vaig sentir fascinat per la filosofia, fet que em va conduir a l’estudi de la ciència que, segons el meu parer, tenia contingut més filosòfic, és dir, una ciència per entendre el món, no per aplicar-la. Aquesta reflexió em va portar a estudiar el grau de física a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament vaig formar part durant vuit anys, tant com a infant com a monitor, d’una entitat que treballava en l’àmbit del lleure alternatiu. Al llarg d’aquests anys, aquesta activitat em va servir per desenvolupar en meu esperit crític i prendre consciència del món on vivim. En acabar el grau vaig arribar a dues conclusions que han estat molt rellevants en la meva orientació laboral actual: avui en dia la ciència es podia presentar al públic d’una forma més atractiva i que l’educació és una eina de transformació social. Així doncs, són aquestes les dues màximes que tutelen dia a dia la meva feina a La Mandarina de Newton.