Us portem el quart capítol del podcast de “La Mandarina de Newton” amb les seccions habituals i conduït per la Irene Lapuente i en Tomàs Manzanares.
Als controls del podcast en Raimon Lapuente.
Animeu-vos a participar deixant comentaris, suggeriments i punts de millora del podcast. Estem a la vostra disposició i amb ganes de fer canvis amb les vostres propostes.
- Troben l’estrella ideal per a que un planeta comenci a albergar-hi vida
- Manifest de Manchester per una ciència oberta.
- Desenvolupen un sistema per detectar en temps real els abocaments de petroli al mar
- Es publica la seqüència completa del genoma del poll humà
- Troben noves zones susceptibles de produir terratrèmols moderats a la Península Ibèrica
- El portal científic Global Talent es verà reduïda en un 80% o 90%.
Construir un motor elèctric és més fàcil del que sembla i es pensa, doncs n’hi haurà prou amb fer passar electrons pel mig d’un camp magnètic. Necessitem un cargol, una pila alcalina de 1.5V, un tros de cable conductor i un petit imant en forma de botó (de neodimi). Jugant amb aquest quatre elements, podem crear un motor que giri a 10.000 RPM (voltes per minut).
El primer que cal fer és situar el cargol entre la pila i l’imant, de manera que les tres peces quedin unides per l’efecte de l’imant. La pila té dos pols, però això no ens suposarà cap problema. Si posem en contacte el cargol amb el pol positiu de la pila, aquest girarà en un sentit determinat. Si per contra, el posem en contacte amb el pol negatiu, girarà en sentit contrari. Això es deu al camp que es crea al voltant del cargol, si és positiu o negatiu, igual que passa amb el vòrtex a un costat i un altre de l’equador.
Ara ja només ens quedarà connectar el cable de coure de l’extrem lliure de la pila a l’imant i començarà a girar l’imant. El camp magnètic creat, produirà un moviment angular en l’imant arribant a una velocitat de 10.000 rpm en aproximadament 15 segons.
Amb aquest experiment, mostrem la construcció d’un motor homopolar, un dels motors elèctrics més antics, caracteritzat perquè el camp magnètic del imant manté sempre la mateixa polaritat (d’aquí el seu nom, del grec homos, igual), de manera que, quan un corrent elèctric travessa el camp magnètic, apareix una força, anomenada força de Lorenz, que fa girar els elements no fixats mecànicament.
Michael Faraday fou fill de James Faraday. Va néixer en un poble anomenat Newington, als afores de Londres (Anglaterra). Va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 13 anys a treballar d’aprenent d’enquadernador a Londres. Durant els 15 anys que va passar allà va llegir llibres de temes científics i va realitzar experiments en el camp de l’electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no el va abandonar. El seus coneixements matemàtics no eren massa elevats i desconeixia el càlcul diferencial, però en contrapartida tenia una habilitat innata per traçar gràfics i una necessitat de comprovar-ho tot personalment acompanyada d’una gran capacitat d’observació.
Va ser deixeble del químic Humphry Davy, i ha estat conegut principalment pel seu descobriment de la inducció electromagnètica, que ha permès la construcció de generadors i motors elèctrics, i de les lleis de l’electròlisi, per la qual cosa és considerat com el veritable fundador de l’electromagnetismei de l’electroquímica.
Subscriu-te al podcast via iTunes.